AFIN 145
GENER 2024

Direcció publicació:
Beatriz San Román e Irene Salvo Agoglia

Continguts d’aquest número:
Rosa Giralt Palou

Imatges:
Álvaro Sobrino

Coordinació:
Victòria Badia

Notícies i Agenda:
Eva Vázquez y Ana Cerezuela

Subscripció i contacte:
gr.afin@uab.cat
ISSN: 2013-2956

El manteniment de la salut és un dels pilars fonamentals en el projecte vital de cada persona. Per aquest motiu, es considera fonamental que les i els professionals de la salut puguin acompanyar els seus pacients en aquest procés, intentant garantir el millor estat possible de benestar en la salut, segons les necessitats de la persona a cada moment. Per aconseguir aquest objectiu, és necessari parar esment a la formació universitària que aquests/es futurs/es professionals reben, de manera que es puguin implementar de bon principi noves metodologies i estratègies d’aprenentatge que afavoreixin una visió holística i integral de l’ésser humà. Un d’aquests col·lectius és el d’estudiants universitaris d’infermeria, la formació de la qual s’enfoca en l’atenció i la cura de les persones en situacions de vulnerabilitat i en moments de complexitat vital. Per això se’ls considera professionals competents, en els quals destaquen valors centrats en la relació terapèutica, com la proximitat i l’empatia, acompanyant, des d’una atenció centrada en la persona, el restabliment del seu benestar biopsicosocial.

A Catalunya, durant la formació universitària, els plans docents d’Infermeria inclouen les competències d’aprenentatge per intervenir en l’atenció en l’àmbit de la salut mental, com les incloses en l’assignatura de Cures Infermeres en Salut Mental. A més, i amb la finalitat de consolidar aquests coneixements, es considera rellevant la formació en pràctiques clíniques en espais assistencials on s’atén persones que presenten problemes de salut mental. No obstant això, les i els estudiants d’infermeria, com tota persona en procés de formació, poden estar influenciats per certs estereotips o prejudicis socials, com és el cas de les actituds estigmatitzants envers les problemàtiques de salut mental.

Com és sabut, l’estigma ha estat àmpliament analitzat en l’àmbit de la salut mental. El sociòleg Erving Goffman, un dels més coneguts autors en l’estudi de l’estigma, el defineix com “un atribut profundament denigrador, una característica que ocasiona a qui la posseeix una àmplia desvalorització, com a resultat del fet que aquesta característica o tret es relaciona amb la consciència d’imatge negativa”. Diferents estudis científics conclouen que l’actitud estigmatitzant envers l’atenció en salut mental continua sent un factor influent a l’hora de seleccionar futures trajectòries professionals dins del camp de la salut en general. En l’àmbit de la infermeria, la recerca realitzada fins ara dona compte de diferents actituds respecte a l’estigma en salut mental. La primera d’elles parteix d’una perspectiva estigmatitzadora, que atribueix a les persones que presenten un problema de salut mental una tendència a conductes desafiadores, agressives i imprevisibles. La segona, apunta a una sobreprotecció, que moltes vegades pot propiciar comportaments de dependència i inseguretat davant l’afrontament de nous reptes per part de la persona a la qual s’acompanya. Finalment, una tercera fa referència a la tendència social a estigmatitzar, per associació, les i els professionals de la salut i altres persones properes que exerceixen el rol de cuidadores de persones que presenten problemàtiques de salut mental.

Un factor important en l’estudi de les actituds estigmatitzants en salut mental és el de la desitjabilitat social. Aquest concepte es defineix com “la tendència a respondre i relacionar-se de manera que un mateix sembli agradable a altres persones”. La desitjabilitat social va ser estudiada per Lee J. Cronbach, conegut psicòleg nord-americà qui, en la dècada dels quaranta del segle passat, va orientar els seus coneixements cap als valors psicomètrics i les mesures de fiabilitat de les recerques. Aquest autor va descriure la desitjabilitat social com un factor generador de biaix a l’hora d’analitzar les preferències de resposta de les persones al moment de respondre un qüestionari o instrument d’avaluació. Actualment es continua considerant com a possible variable confusora, que afecta la fiabilitat de les respostes en àmbits socials.

En el cas de l’atenció infermera de salut mental, es pot generar una tendència de resposta social on, per conformisme o per desig d’aprovació per part del grup, es manifesti públicament una acceptació de les persones amb problemes de salut mental. I, concretament, en el cas de les i els estudiants d’infermeria, hi ha la possibilitat que les actituds cap a aquestes persones estiguin basades en la desitjabilitat social i/o el propi desconeixement davant el que suposa l’atenció infermera en aquest àmbit. Segons la informació obtinguda, ara per ara, no existeixen recerques que relacionin l’estigma en salut mental i la conveniència social en el col·lectiu d’estudiants d’infermeria.

L’anàlisi que compartim en aquesta publicació se centra en aquesta qüestió i ha estat realitzada en el marc d’una recerca que porta per títol “Anàlisi de les actituds estigmatitzants en els estudiants universitaris d’infermeria envers les persones amb problemes de salut mental”. Per aquest efecte, es va dissenyar un estudi d’intervenció quasiexperimental de mesures repetides, en el qual es van analitzar les actituds i conductes futures davant la salut mental, considerant la desitjabilitat social com a variable influent. L’estudi es va desenvolupar a partir d’una mostra de 162 estudiants universitaris d’infermeria de Catalunya, prèvia aprovació del Comitè d’Ètica de la Universitat de Vic. La mitjana d’edat dels i les estudiants participants va ser de 23 anys, i un 75,3 % es van identificar com de gènere femení. Un 8,6 % van manifestar presentar o haver presentat alguna problemàtica d’aquest tipus en algun moment de les seves vides. Així mateix, un 11,1 % i un 10,5 % havien tingut experiència professional i formativa prèvia, respectivament. Cal destacar que més de la meitat (66 %) comptava amb una persona propera que presentava alguna problemàtica de salut mental, és a dir, el seu primer contacte amb aquesta temàtica no s’havia originat ni en l’àmbit formatiu ni en el professional.

Els qüestionaris de l’estudi es van aplicar a l’alumnat matriculat en l’assignatura de Cures Infermeres en Salut Mental (d’acord amb el pla docent de cada universitat, aquesta assignatura s’imparteix en tercer o quart curs del Grau d’Infermeria). Com a criteri d’inclusió es va considerar necessari que, prèviament a la recerca, no haguessin cursat encara aquesta assignatura, ni els seus continguts teòrics ni la pràctica clínica en salut mental. Les dades es van recollir en tres moments diferents: el primer, en una fase prèvia a l’inici de la formació teòrica en salut mental; el segon, en finalitzar la formació teòrica en salut mental, i el tercer, en finalitzar les pràctiques clíniques en salut mental. En aquest estudi, es van considerar les variables següents: presentar o haver presentat un problema de salut mental, tenir alguna persona propera amb un problema de salut mental i tenir experiència formativa i/o laboral en l’àmbit de l’atenció en salut mental prèvia a la formació específica universitària d’infermeria en salut mental.

Estudiants d’infermeria i atenció centrada en la salut mental

En la primera fase de l’estudi (abans de rebre formació específica en salut mental), els resultats van mostrar una significativa presència d’actituds estigmatitzants quan s’ajustaven els valors per desitjabilitat social. Cal ressaltar que van emergir diferències marcades entre els qui havien experimentat en primera persona algun problema de salut mental i els qui no ho havien fet, encara que tinguessin alguna persona propera amb un problema de salut mental. En canvi, la majoria de les i els estudiants d’infermeria que van afirmar haver experimentat un problema d’aquest tipus, es van mostrar més afables i propers cap a un col·lectiu amb el qual es relacionen habitualment, en part, per evitar certa exposició en relació al seu propi problema de salut mental. En canvi, els qui no havien presentat un problema de salut mental manifestaven actituds d’estigmatització cap a les persones que eren ateses per aquesta mena de problemàtiques. Aquesta tendència de resposta pot ser adquirida mitjançant missatges inherents a la pròpia societat on es conviu, i que acaben fomentant estereotips i prejudicis cap a la salut mental.

En el transcurs de la formació específica en l’assignatura de Cures Infermeres en Salut Mental, els aprenentatges van posar un especial èmfasi en les actituds de comprensió, empatia i proximitat autèntica i sincera en l’atenció a persones que presenten alguna problemàtica en l’esfera de la salut mental. Els resultats d’aquest estudi van evidenciar que, en les anàlisis de les respostes al llarg de la formació, les i els estudiants es van mostrar més sincers, responent davant les actituds estigmatitzants de manera independent de la desitjabilitat social com a factor de biaix de resposta. Per tant, es pot concloure que la formació específica en salut mental millora la tendència de resposta: a mesura que s’adquireixen més coneixements i habilitats en relació a l’atenció centrada en la persona amb problemes de salut mental, es produeixen respostes més autèntiques, menys esbiaixades pel desig d’encaixar en les expectatives d’altres persones. D’aquí es desprèn, d’una banda, la importància de reforçar aprenentatges en les cures infermeres orientades a potenciar actituds sinceres i honestes davant els processos de salut mental; de l’altra, que aquest tipus de formació pot fer que disminueixi la distància enfront d’altres especialitats a l’hora de seleccionar en quin àmbit professionalitzar-se.

En concret, en aquesta recerca, es va mostrar una significativa disminució de les actituds estigmatitzants després de la formació, amb certa tendència a la benevolència per part del gènere femení. Un aspecte destacable és que els i les estudiants de menys edat, independentment de si reportaven o no algun problema de salut mental, mostraven clarament actituds més positives, de més proximitat i interès, la qual cosa reflecteix com les noves generacions perceben la salut mental des d’una perspectiva més oberta i inclusiva. No obstant això, les actituds d’autoritarisme i distanciament social es van continuar manifestant principalment en el grup d’estudiants que presentaven o havien presentat un problema de salut mental, els de més edat i els que comptaven amb experiència formativa prèvia, tant abans com després del període de pràctiques clíniques. Aquests resultats marquen una diferència respecte a l’evidència produïda fins ara, on les actituds estigmatitzants no eren les que es manifesten habitualment per part de les persones amb problemes de salut mental. En aquest sentit, val la pena considerar si les pròpies pràctiques clíniques (i els i les professionals que acompanyen l’alumnat durant aquestes) poden estar generant actituds i conductes estigmatitzants, així com experiències que despertin una possible tendència autoestigmatitzadora quan es troben davant de processos de salut que evoquen situacions i vivències personals.

Conclusions

Dels resultats d’aquest estudi, sorgeix el plantejament d’obrir noves perspectives davant la formació universitària en infermeria en l’àmbit de la salut mental. Una primera consideració va en la línia d’introduir la salut mental com una temàtica transversal en els plans docents universitaris i en les diferents assignatures. Això serviria per integrar la salut mental en l’assistència de la salut general, reduint l’estigma al qual actualment està associada. Una altra estratègia que es podria contemplar és la simulació immersiva d’alta fidelitat, és a dir, introduir l’experiència de pràctica clínica en primera persona amb casos simulats i la posterior reflexió del cas viscut. Així podria afavorir-se, en un entorn segur, la visibilitat, proximitat i normalització enfront de possibles actituds estigmatitzants envers les persones que presenten determinat tipus de diagnòstics, així com una perspectiva holística i integrativa en les intervencions infermeres. Tot això contribuiria a matisar aspectes socialment arrelats i que dificulten la modificació i l’adquisició d’actituds més neutres, evitant així la desitjabilitat social davant l’atenció i la cura infermera en salut mental.

Sobre l’autora del text

Rosa Giralt Palou

Diplomada en Infermeria (1994), Especialista en Salut Mental (2010). Llicenciada en Psicologia (2004) i doctora en Ciències de la Infermeria (2022).

Treballa com a Infermera Especialista en Salut Mental a l’Hospital Universitari Althaia Sant Joan de Déu de Manresa des del 2004. També ha estat professora associada a la Fundació Universitària del Bages de l’any 2011 fins al 2020. Des del 2015 exerceix com a professora associada a la Universitat de Lleida, Campus Igualada, on ha estat docent en l’assignatura de Psicologia, Treball Integrat, i actualment és la professora responsable de l’assignatura de Cures Infermeres en Salut Mental. Tutora de residents d’infermeria en l’especialitat de salut mental.

Té publicats diversos articles relacionats amb el camp de la salut mental. Destaca principalment la seva investigació envers les actituds estigmatitzants en salut mental i la formació universitària dels estudiants d’infermeria. 

Ha assistit a diferents congressos, en alguns d’ells aportant comunicacions orals i també com a moderadora.

Per llegir

Martin, A. (2021). Por si las voces vuelven. Barcelona: Planeta

Un sorprenent testimoni sobre la bogeria. Un relat en primera persona sobre el que suposa perdre’s i haver de reconstruir-se des de zero. Una història vitalista que t’atrapa des de la primera línia. “Si algo he descubierto en todo este tiempo es que cuando cuentas abiertamente que se te ha pirado la cabeza la gente enseguida le pone el sello de tabú. Aunque este libro lo he escrito para mí, por si las voces vuelven, es para cualquiera que haya pasado o esté pasando por algo parecido, y así romper de una vez por todas el estigma de las enfermedades mentales. Pero si simplemente te apetece jugar a ver el mundo como yo lo vi mientras perdí el contacto con la realidad, este libro también es para ti”, comenta l’autor.

Gabarró, D. i Machín, N. (2017). 21 creencias que nos amargan la vida… y cómo superarlas para vivir más felices. Lleida: Boira Editorial

“Moltes creences socials ens fan sofrir perquè són falses. Per això necessitem informació sàvia que ens ajudi a deixar-les enrere per viure més feliços. Aquí trobaràs aquesta informació. Aquest llibre està escrit de manera clara i directa, va al gra. Conté tanta informació útil explicada de forma senzilla que desitjaràs tornar-lo a llegir moltes vegades i, amb cada nova lectura, n’obtindràs una comprensió cada cop més profunda”.

Kolker, R. (2022). Los chicos de Hidden Valley Road. En la mente de una familia americana. Madrid: Sexto piso

Don i Mimi Galvin són una parella que té dotze fills al llarg de dues dècades. Atlètics, intel·ligents, talentosos, atractius i feliçment instal·lats en una idíl·lica casa de Hidden Valley Road, els Galvin es podrien considerar la perfecta família americana. Fins que un dia, després d’una sèrie d’estranys comportaments, diagnostiquen esquizofrènia a Donald, el fill gran. Durant els anys següents, ni més ni menys que cinc dels nois acaben desenvolupant aquest trastorn, i sempre penjarà sobre ells l’amenaça que els pugui passar també a la resta dels seus fills. Malgrat que aquest singular cas crida l’atenció de l’Institut Nacional de Salut Mental, Mimi es passarà mitja vida intentant mantenir una impol·luta façana de família modèlica i irreprotxable, mentre de portes endins els problemes creixen: crisis nervioses, episodis de violència descontrolada, entre altres conflictes.

Per llegir més

Romeu-Labayen, M.; Tort-Nasarre, G.; Rigol Cuadra, M.A.; Giralt Palou, R.; Galbany-Estragués, P.J. (2022). The attitudes of mental health nurses that support a positive therapeutic relationship: The perspective of people diagnosed with BPD. Journal of Psychiatric and Mental Health Nursing 29(2), 317-326. doi: 10.1111/jpm.12766.

Giralt Palou, R.; Prat Vigué, G.; Torà Suarez, N; Romeu-Labayen, M.; Tort-Nasarre, G. (2022). The development of positive attitudes toward mental health among university nursing students: Countering the role of social desirability. Perspectives in Psychiatric Care, 58, 1680-1690. doi: 10.1111/ppc.12976.

Giralt Palou, R.; Prat Vigué, G.; Romeu-Labayen, M.; Tort-Nasarre, G. (2022). Analysis of Stigma in Relation to Behaviour and Attitudes towards Mental Health as Influenced by Social Desirability in Nursing Students. International Journal of Environ Research and Public Health,19(6), 3213. doi: 10.3390/ijerph19063213.PMID: 35328900.

Giralt Palou, R.; Prat Vigué, G.; Romeu-Labayen, M.; Tort-Nasarre, G. (2022). Attitudes of nursing students towards mental health and the influence of social desirability: a cross-sectional study. Journal of Mental Health Training, Education and Practice, 18(1), 30-43.

Per veure

Gillespie, C. (2007). Lars y una chica de verdad. Estats Units, 106 min

Lars, un noi dolç i molt tímid, que viu amb el seu germà i la seva cunyada, porta finalment a casa seva Bianca, la noia dels seus somnis. La part dolenta és que es tracta d’una nina que ha comprat a Internet, tot i que ell la tracta com si fos una dona real. Aconsellada per una doctora i amb la intenció d’ajudar-lo, la seva família decideix seguir-li el joc. (FILMAFFINITY).

Yorkey, B. et al. (directors). (2017-2020). Por trece razones [Sèrie de TV]. Estats Units, 60 min

Sèrie de TV. 4 temporades. 49 episodis. L’adolescent Clay Jensen un dia, tornant de l’escola, troba a casa seva una misteriosa capsa amb el seu nom. A dins hi descobreix una cinta gravada per Hannah Baker, una companya de classe per qui ell sentia alguna cosa especial i que s’havia suïcidat just dues setmanes abans. A la cinta, Hannah explica que hi ha tretze raons per les quals ha decidit llevar-se la vida. Serà Clay una d’aquestes? Si l’escolta, tindrà l’oportunitat de conèixer cada un dels motius de la seva llista. (FILMAFFINITY).

Scorsese, M. (2010). Shutter Island. Estats Units, 138 min

L’estiu de 1954, els agents judicials Teddy Daniels i Chuck Aule són destinats a una remota illa del port de Boston per tal d’investigar la desaparició d’una perillosa assassina que estava reclosa a l’hospital psiquiàtric Ashecliffe, un centre penitenciari per a criminals pertorbats dirigit pel sinistre doctor John Cawley. Aviat descobriran que el centre guarda molts secrets i que l’illa amaga quelcom més perillós que els propis pacients. Thriller psicològic basat en la novel·la homònima de Dennis Lehane. (FILMAFFINITY).

Besses, M. i Montserrat, L. (2018). Balls Robats [Documental]. Sense Ficció. TV3

Poques vegades es dona la paraula a les persones que han d’afrontar un problema de salut mental. Això és el que fa “Balls robats”. Deixar que parlin amb veu pròpia i que ens expliquin com senten i com viuen l’itinerari gairebé universal pel qual passa una persona que ha de conviure amb una problemàtica d’aquest tipus, sigui quina sigui la seva patologia.

Notícies AFIN

Presentació del documental “(Re)pensant l’educació sexual”

El documental “(Re)pensant l’educació sexual” realitzat per difondre els resultats de recerca del projecte SexAFIN sobre sexualitat i infància del Grup AFIN, va ser preestrenat a la sala de cinema de la UAB una setmana abans de la seva emissió a TV3 en el programa Sense ficció. Les persones protagonistes del documental són els nens i nenes de tres escoles de la província de Barcelona que parlen sobre sexualitat. Els seus discursos ofereixen a les persones adultes elements per repensar l’educació sexual actual.

La preestrena va comptar amb la presentació de Montserrat Armengou, directora del programa Sense ficció de TV3; Dani i Jan Malgosa, de la productora La Rectoria, i membres del Grup AFIN. A més, van assistir més de 100 persones, entre elles el professorat, l’alumnat i les famílies de les escoles Pau Casals de Sant Llorenç d’Hortons, Les Fonts, de Gelida, i Àgora, de Barcelona, que han col·laborat en la producció de la peça audiovisual.

L’emissió del documental a TV3 va fer arribar la peça a més de 75.000 persones i actualment es pot veure a la plataforma 3Cat de TV3.

Finalització del projecte AFIN sobre adopcions irregulars a Espanya

El passat 16 de novembre va tenir lloc el seminari en línia “Desplaçaments i adopcions irregulars a Espanya: diàlegs per a la construcció d’una memòria col·lectiva”, amb el qual es va tancar el projecte “Construint memòria col·lectivament”, finançat pel Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes y Memoria Democrática. L’objectiu d’aquest va ser reflexionar, dialogar i generar coneixement entorn de la memòria col·lectiva, especialment per contribuir a la visibilització, el reconeixement i l benestar de les persones afectades per adopcions irregulars a Espanya.

A més, es va presentar la plataforma web Adopciones Irregulares, que pretén posar a la disposició de diversos públics interessats, recursos i testimoniatges per visibilitzar i examinar els desplaçaments forçosos i les adopcions irregulars de bebès, nenes, nens i adolescents, tant a Espanya com a la resta del món. Per això, ofereix una sèrie de recursos que s’aniran actualitzant periòdicament (audiovisuals, bibliografia científica, informes, manuals, guies especialitzades, notícies de premsa, etc.). Esperem que, pròximament, es puguin afegir materials amb les veus de persones afectades per aquesta problemàtica.

Paula Martone, doctoranda d’AFIN, en el Congrés Technodeath 2023

El mes d’agost passat, la doctoranda Paula Martone, integrant del Grup AFIN, va participar en el congrés internacional sobre tecnologies reproductives des de la perspectiva de les ciències socials “Technodeath 2023: Reproductive Technologies and the Remaking of Life and Death”. L’esdeveniment va tenir lloc a la ciutat de Copenhaguen i, durant dos dies, va comptar amb l’assistència d’investigadors/es provinents de diferents països que treballen temàtiques relacionades amb l’avortament, la reproducció assistida i les cures pre i posnatals, entre altres àrees d’estudi.

Sota el títol “Negotiating ‘viability’ of preterm infants on the ground: the experiences of parents and healthcare workers in Spain”, Paula Martone va presentar els resultats preliminars de la seva recerca doctoral, que tracta sobre les implicacions socials, familiars i professionals dels naixements prematurs. Després de cinc mesos d’observacions en les unitats de neonatologia i ginecologia, en un hospital de l’àrea metropolitana de Barcelona, i de entrevistes realitzades a professionals i progenitors de bebès prematurs, té previst que al llarg dels pròxims mesos es publiqui un article, escrit juntament amb la Dra. Anna Molas, on desenvoluparà més detalladament les temàtiques presentades en el congrés.

Participació en el cicle “Situa’t davant l’adopció”

La Dra. Chandra Kala Clemente ha participat en el cicle “Situa’t davant l’adopció” del Institut Diversitas. La seva intervenció ha consistit en aportar reflexions i consells sobre la cerca dels orígens per sensibilitzar la comunitat adoptiva i els professionals vinculats al fenomen. El vídeo està disponible en aquest enllaç.

 

Esdevenir humà i audible: una conversa entre antropologia i musicoteràpia

El 18 de desembre va tenir lloc al Centre AFIN el seminari “La musicalidad primordial como aporte conceptual para la humanización de los entornos perinatales: El derecho de hacerse escuchar desde temprano”. En aquest vàrem dialogar amb la nostra convidada, Alejandra Giacobone, musicoterapeuta graduada a la Facultat de Medicina (Universidad del Salvador, Argentina), especialista en Estimulació Precoç per la Universidad Tecnológica Nacional, Argentina, i amb una àmplia trajectòria i especialització en observació i clínica amb bebès, infàncies i desenvolupament primerenc. En aquesta trobada vàrem compartir preguntes i perspectives sobre el rol dels intercanvis sonoro-musicals en els moments primerencs de la vida, inclosa l’etapa gestacional, i les seves empremtes en l’experiència expressiva i relacional, a partir de l’experiència de treball d’aquesta professional amb bebès prematurs o que presenten desafiaments en el seu desenvolupament. La conversa va girar entorn de com entendre la musicalitat primordial com a condició de l’espècie, que ens permet escoltar, cuidar i apreciar des d’una perspectiva que superi el model bidimensional cos-paraula. La pregunta sobre com fer-nos “audibles” per als altres va anar de la mà d’un posicionament sobre el dret de les infàncies a “fer-se escoltar” en les seves múltiples expressivitats, atenent la seva diversitat cultural i funcional i qüestionant l’exclusivitat de la paraula que, a vegades, pot vulnerar l’accés a un dret bàsic: ser escoltat en el marc d’una trobada respectuosa entre el món adult i la infància. Així mateix, vam reflexionar sobre el paper de l’escolta creativa, buscant punts de trobada entre l’àmbit clínic perinatal, la recerca antropològica amb infàncies i les pràctiques i dispositius que arrasen amb l’escolta en el dia a dia.

Aquest ric intercanvi va permetre obrir nous interrogants i articular-ne alguns emergents dels projectes que AFIN duu a terme amb persones gestants, bebès prematurs, infàncies i famílies en àmbits diversos de Catalunya i Espanya. La trobada va ser transmesa via Zoom, i va comptar amb la participació de professionals de la medicina, infermeria, llevadoria, psicologia, musicoteràpia i antropologia de diverses institucions d’Espanya i Llatinoamèrica. Pròximament es podrà visualitzar en el Canal de YouTube del Grup AFIN.

Salut perinatal i medi ambient

El 23 de novembre de 2023 va tenir lloc la I Jornada de salut mediambiental organitzada per l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, la directora científica de la qual va ser la Dra. Elena Codina.

La Jornada, en modalitat híbrida, va comptar amb la participació d’especialistes de diverses disciplines i especialitats (pediatria, obstetrícia, nutrició, epidemiologia, geografia i antropologia), així com professionals i líders d’organitzacions de la comunitat, organitzats en taules rodones, panells i conferències. Es tractava d’un espai per abordar diferents dimensions de la relació entre salut perinatal, contaminació ambiental i canvi climàtic. Es va enfocar principalment en problemàtiques que afecten el creixement, la salut i el desenvolupament des de les etapes preconcepcionals.

En el marc de la “Taula rodona: Hàbits de vida i ambient saludable durant l’embaràs”, des del Grup AFIN, van participar les investigadores Carolina Remorini i Anna Molas Closas, amb la presentació “Més enllà del cos individual en els discursos sobre la relació entre ambient i salut perinatal”, on es va proposar obrir el debat sobre la necessitat d’entendre les decisions i comportaments de cura de la salut des d’un enfocament relacional i interseccional, emfatitzant la contribució de l’antropologia en l’abordatge de les interaccions complexes entre ambient, salut i trajectòries reproductives. Les autores van plantejar interrogants com ara: quins reptes se’ns presenten a l’hora d’abordar la relació entre ambients i salut reproductiva i perinatal? I, què podem dir sobre els riscos per a la salut de les persones embarassades en les zones urbanes?

Aquesta participació al costat de col·legues de l’Hospital Sant Joan de Déu s’inscriu en el marc de col·laboracions que es venen desenvolupant des del Grup AFIN en diversos projectes de la Xarxa RICORS-SAMID, a la qual s’hi suma, a partir de 2023, el projecte “Viure l’embaràs a Barcelona: dones i persones gestants davant l’emergència climàtica” (finançat per l’Ajuntament de Barcelona mitjançant la convocatòria de subvencions per al desenvolupament de projectes en el marc del Pla d’Acció per l’Emergència Climàtica de la ciutat de Barcelona). Aquest projecte reuneix  investigadores d’AFIN i de diversos hospitals de Barcelona i proposa una aproximació a les persones embarassades i lactants que viuen en aquesta ciutat per tal de comprendre de manera holística com l’entorn urbà, la contaminació i el canvi climàtic, així com els discursos sanitaris i socials sobre aquest tema, estan afectant les seves experiències durant l’embaràs, les seves decisions reproductives i les seves perspectives vitals futures.

AFIN en la VII Setmana de l’Antropologia

El passat 21 de novembre, en el marc de la VII Setmana de l’Antropologia, Bruna Alvarez (AFIN-UAB), juntament amb Silvia de Zordo (Geni-UB), Jordi Mas (Geni-UB) i Serena Brigidi (URV-DRAFITS), sota la moderació de Livia Motterle (ICA), van organitzar una taula rodona titulada “Autodeterminació, (auto)medicalització i resistències”, per parlar de la relació de la salut sexual i reproductiva de les dones i les persones trans amb la governança de l’Estat, el mercat, els feminismes, els activismes i la capacitat de decisió individual. A aquest efecte, es van mostrar perspectives etnogràfiques de l’experiència de les dones amb l’avortament, la reproducció assistida i la violència obstètrica, així com la història de les experiències de les persones trans en relació a l’(auto)medicalització i la transformació del propi cos.

 

De donant d’òvuls a necessitar donació de gàmetes

Els dies 29 i 30 de novembre, Bruna Alvarez (AFIN-UAB) va participar al congrés “Reproductive trouble?: Technology, gender, politics”, convidada per la Universitat de Ginebra. Concretament, Alvarez va presentar els resultats de la recerca realitzada a un hospital públic català que atén persones, parelles i dones en solitari, que necessiten donació d’esperma o tractaments de fecundació in vitro per desenvolupar el seu projecte reproductiu. Alvarez va presentar un estudi de cas, on mostrava la història reproductiva de la Lola, una dona que havia donat òvuls set vegades al llarg de la seva vida. Les cinc primeres vegades, quan tenia entre 20 i 25 anys, perquè es trobava en una situació de precarietat econòmica. Les altres dues, com a donant de la seva parella, ja que per la seva precarietat laboral no es podia permetre un embaràs. Cap de les donacions a la seva parella va funcionar, però es preguntava quants fills/es tenien altres dones amb el seu material genètic. Aquests resultats formen part del projecte ReproMob (Finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación del Gobierno de España. Grant PID2020-112692RB-C21 / AEI / 10.13039/501100011033). Més informació sobre el congrés en aquest enllaç.

Estàs fent el teu procés reproductiu amb donació de gàmetes? Contacta’ns: bruna.alvarez@uab.cat

Trencar les barreres de classe, raça i gènere al veïnat

El passat mes de novembre, Bruna Alvarez va participar en una activitat “d’aprenentatge basat en reptes” en la ECIU University, treballant amb estudiants internacionals –procedents de Turquia, Itàlia, França i Espanya–, l’objectiu de la qual era facilitar l’eliminació de les barreres de classe, raça i gènere en la segregació espacial que caracteritza la ciutat de Sant Joan Despí. En arribat, l’alumnat va visitar les instal·lacions de la UAB, i seguidament es van desplaçar a Sant Joan Despí, on van treballar amb metodologies etnogràfiques i participatives per trobar propostes que sorgissin de la ciutadania, per tal de trencar la segregació de barris de la ciutat. El repte va finalitzar amb la presentació dels resultats de la intervenció a l’alcaldessa de la ciutat, la senyora Belén García.

XII Cursa Solidària de la UAB en suport a la Marató de TV3 

L’equip del projecte SexAFIN va col·laborar en la presentació de la XII Cursa Solidària de la UAB en suport a la Marató de TV3, realitzada al Centre Cívic de Bellaterra. La Marató s’ha dedicat enguany a la salut sexual i reproductiva, entesa com un “estat de benestar físic, mental i social en relació amb la sexualitat”, i ha posat un especial èmfasi a la perspectiva de gènere. Per recaptar diners per aquesta causa el diumenge 17 de desembre es va realitzar a la Vila Universitària de la UAB la 12a edició de la Cursa solidària de la UAB, impulsada des del Rectorat de la universitat i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cerdanyola.

Durant la presentació de la cursa, l’equip SexAFIN va explicar alguns dels principals resultats de la seva recerca sobre la salut sexual en la infància. Van assenyalar, per exemple, que la construcció de la infància com una categoria innocent i asexual, així com la vinculació de la sexualitat amb el món adult, són alguns dels principals impediments perquè les persones adultes parlin de sexualitat amb els infants. Les conseqüències de no parlar-ne engloben la desconeixença dels infants sobre els seus cossos i processos, així com la reproducció de desigualtats de gènere. Per això, l’equip SexAFIN insisteix en la necessitat d’una educació sexual a les escoles, així com de realitzar més recerca des de la perspectiva dels infants.

Creixem Junts: criança, comunicació i benestar familiar

El passat mes de desembre va finalitzar el projecte titulat “Creixem junts: criança, comunicació i benestar familiar”, finançat per l’Ajuntament de Barcelona, que ha consistit en realitzar xerrades de disseminació dels resultats de recerca a diferents escoles dels districtes de Gràcia i Les Corts. Les xerrades tenien entre els seus objectius proporcionar eines per parlar de sexualitat amb els infants i reflexionar sobre temàtiques com ara sexualitat i pantalles, com parlar de la mort amb els infants i, també, sobre les diferents maneres de formar famílies.

Si vols que fem alguna d’aquestes xerrades a la teva escola, contacta’ns: c.afin@uab.cat

Parlem de sexualitat amb la infància: diversitats sexuals i de gènere

El passat mes de desembre va finalitzar el projecte titulat “Parlem de sexualitat amb la infància: diversitats sexuals i de gènere”, finançat per l’Ajuntament de Barcelona. El projecte s’ha realitzat a l’Escola Pràctiques, del barri de Sants, i ha consistit en realitzar sis tallers amb infants de 4t, 5è i 6è de primària. L’objectiu era reflexionar sobre el fet que no només són diverses les persones que conformen el col·lectiu LGTBI o que trenquen amb la norma del sistema sexe-gènere o la normativitat dels cossos i de les relacions afectivosexuals, sinó que ho són totes les persones, cadascuna amb les seves característiques identitàries individuals, de manera que conformem una societat variada i diversa. Aquestes reflexions s’han treballat a través de conceptes com orientacions sexuals, identitats de gènere, performativitat, cossos sexuats i relacions. També s’ha destacat i debatut com les identitats no son estàtiques i poden canviar al llarg del temps, posant atenció en el fet que, si es tinguessin aquestes converses, d’aquí a uns anys segurament s’haurien de tenir en compte noves maneres d’identificar-se i relacionar-se. Alguns dels resultats preliminars mostren que els infants coneixen molt vocabulari per nomenar les diferents identitats i corporalitats que surten de la norma, tot i que les seves construccions del sistema sexe-gènere reflecteixen una predominança del binarisme. Al mateix temps, però, no coneixen tant els termes per nomenar la norma (heterosexual, cissexual), perquè es allò que ja es considera normal.

Segon Cicle de seminaris AFIN 2023-2024

A partir del dijous 1 de febrer de 2024, s’inicia el segon cicle de Seminaris AFIN del període 2023-2024. Com és habitual, totes les sessions es realitzaran els dijous a les 14:00h (CET), a través de la plataforma Zoom. Les persones interessades poden connectar-se a través d’aquest enllaç.