Tot i un creixent reconeixement de les barreres a què les persones discapacitades s’enfronten per al ple accés als seus drets sexuals i reproductius, aquestes s’han quedat infrarepresentades en el moviment social de la justícia reproductiva. L’anul·lació, el 2022, de la sentència Roe v. Wade als Estats Units i les restriccions creixents a les cures reproductives, sexuals i d’afirmació de gènere, mostren la urgència d’aquest diàleg. Aquestes restriccions reflecteixen un patró ampli i històricament arrelat de control reproductiu sostingut per racisme, classisme, sexisme i capacitisme. Quan la discapacitat travessa els seus cossos i identitats, les dones, les persones trans o de gènere divers, les dones afrodescendents i racialitzades i les persones indígenes són particularment vulnerables a la violència reproductiva ia la negació dels seus drets sexuals i reproductius.

A través de diversos mecanismes legals, a dotze països europeus (i en altres com Austràlia), continua sent legal l’esterilització forçada, que impacta desmesuradament en les dones discapacitades. Tres d’aquests països permeten l’esterilització forçada en persones menors – tot i que aquesta pràctica, igual que la de l’avortament forçat, ha estat condemnada per les Nacions Unides i per la Convenció d’Istanbul com a violència reproductiva. Aquestes violències no es limiten a l’esterilització sinó també s’exerceixen a través de la imposició de contraceptius de llarga durada, l’omissió de consentiment informat, les barreres a les relacions íntimes i les sistemàtiques lleves de custòdia sota pretext d’incapacitat parental a causa de la discapacitat.

Mentre les tecnologies reproductives i el diagnòstic prenatal són celebrades com un mitjà per empoderar la llibertat reproductiva individual, sovint reforcen narratives capacitistes que desvaluen la vida discapacitada i representen la discapacitat com una tragèdia – cosa que cal evitar i prevenir, en lloc de celebrar (Ginsburg and Rapp, 2023). En el marc d’aquests discursos, el moviment proelecció posa èmfasi en la discapacitat (Jarman, 2015) i la instrumentalitza per justificar restriccions a la llibertat reproductiva. Aquestes tecnologies se sustenten en narratives, socialment compartides, sobre quines vides mereixen ser viscudes i quines no. Com planteja Alison Kafer (2014), la cultura occidental promou com a inevitable i desitjable la visió capacitista d’un futur lliure de tota discapacitat.

El simposi Cripping Reproductive Justice es basa en el marc teòric de la justícia reproductiva (SisterSong, 2004), encunyat el 1994 pel Black Feminist Col·lectiu Women of African Descent for Reproductive Justice (més tard, SisterSong). Aquest marc planteja el dret a l’entorn assegurances lliures de violència sistèmica. El marc de la Disability Justice (justícia de la discapacitat), articulat el 2005 pel col·lectiu Sins Invalid (2006), expandeix aquest concepte posant al centre les experiències viscudes en primera persona per les persones amb discapacitat, i reconeixent les forces interseccionals de racisme. reproductiva. Mentre el primer d’aquests marcs teòrics, el de la justícia reproductiva, ha avançat assimilant altres plantejaments, com la justícia reproductiva ambiental (Hoover, 2018) o queer (Smietana, Thompson, & Twine, 2018), la disability justice a la sobre els drets sexuals i reproductius.

Cripping reproductive justice mira la discapacitat no com una condició individual, sinó com una cosa modelada per sistemes socials, polítics, culturals i relacionals, situant les vides discapacitades com a polítiques i integrants dels moviments de justícia reproductiva (Kafer, 2014) Reconeix que la justícia reproductiva és disability2 ( moviments que conceben la discapacitat com a condició sistèmica interseccional. Aquesta aproximació qüestiona la forma única que l’opressió reproductiva dóna a les vides discapacitades, imaginant al mateix temps futurs alternatius, arrelats en interdependència, cures, i alliberament. dintre dels estudis crítics de la discapacitat i de l’activisme vinculat a la discapacitat. valor intrínsec. Conceptes relacionats, com el de temps crip, trenquen amb les expectatives socials de productivitat, valorant temporalitats alternatives en reproducció, cura i parentiu.

Les metodologies especulatives són complementàries al cripping (Benjamin, 2016; Schalk, 2018) i ofereixen un mitjà per reimaginar futurs en què els drets sexuals i reproductius de les persones amb discapacitat, l’autonomia reproductiva, el parentiu i les xarxes de cura, siguin reconeguts i recolzats plenament. Aquest enfocament permet anar més enllà de documentar la vulneració i l’opressió, permetent projectar-nos en possibilitats que desafien les actuals estructures d’injustícia reproductiva. Implicant-nos amb aquestes idees en paral·lel a les realitats materials de la (in)justícia reproductiva, busquem (re)imaginar un temps i espai un altre (Kafer, 2013)— un futur en què la discapacitat i les vides discapacitades es considerin integrants de la societat plenament.

En aquesta reimaginació especulativa, aquest simposi convida a un enfocament generatiu, i ens anima a especular i reimaginar el següent:

• Quines noves llibertats podem imaginar?

• Quines possibilitats sorgeixen quan els imaginaris reproductius conceben la discapacitat com quelcom a celebrar en lloc d’alguna cosa a prevenir?

• Quins actes quotidians de resistència ja existents dins de les comunitats discapacitades poden ser expandits i nodrits?

• Com es podria intersectar la justícia reproductiva crip amb altres moviments socials i reforçar-los?

• Benjamin, Ruth. (2016). Racial fictions, biological facts: Expanding the sociological imagination through speculative methods. Catalyst: Feminism, Theory, Technoscience, 2(2), 1-28.

• Ginsburg, Faye, & Rapp, Rayna (2023). Cripping reproduction: The intersections of pregnancy and disability. En C. C. Van Hollen & N. Appleton (Eds.), A companion to the anthropology of reproductive medicine and technology (pp. 282–297). Wiley Blackwell.

• Hoover, Elizabeth (2018). Environmental reproductive justice: Intersections in an American Indian community impacted by environmental contamination. Environmental Sociology, 4(1), 8-21.

• Jarman, Michelle (2015). Relations of abortion: Crip approaches to reproductive justice. Feminist Formations, 27(1), 46-66.

• Kafer, Alison (2013). Feminist, queer, crip. Indiana University Press.

• McRuer, Robert (2006). Introducción: Compulsory able-bodiedness and queer/disabled existence. En Robert McRuer (Ed.), Crip theory (pp. 1-32). New York University Press.

• Price, Margaret (2015). The bodymind problem and the possibilities of pain. Hypatia, 30(1), 268-284.

• Ross, Loretta, & Solinger, Rickie (2017). Reproductive justice: An introduction. University of California Press.

• Schalk, Samantha (2018). Bodyminds reimagined: (Dis)ability, race, and gender in Black women’s speculative fiction. Duke University Press.

• Sins Invalid. (2016). Skin, tooth, and bone: The basis of movement is our people—A disability justice primer. Sins Invalid.

• Sins Invalid. (2022). Reproductive justice is disability justice. Recuperado de https://sinsinvalid.org/reproductive-justice-is-disability-justice/.

Smietana, Marcin, Thompson, Charis, & Twine, France Winddance (2018). Making and breaking families: Reading queer reproductions, stratified reproduction, and reproductive justice together. Reproductive Biomedicine & Society Online, 7, 112-130.