TAULES RODONES - IV CONFERÈNCIA REPROMOB

Taula rodona REPROMOB subprojecte 1

Viatges reproductius: Experiència dels de les persones pacients, evidència mèdica i mercats globals

 

Organitzadorixes de la taula rodona:
Marcin Smietana. Università Ca’ Foscari Venezia (Italy) / University of Cambridge (UK).
marcin.smietana@unive.it
ms935@cam.ac.uk

Diana Marre. Universitat Autònoma de Barcelona (Spanya).
diana.marre@uab.cat

Descripció de la taula rodona:
Les mobilitats reproductives, també teoritzades com a ‘cures reproductives transfrontereres’ (Gurtin i Inhorn 2011), ‘exili reproductiu’ (Inhorn 2015) i ‘viatge reproductiu’ (Desy i Marre 2014), s’han convertit en un camí cada vegada més comú per a la formació de famílies. En particular, són empreèses per aquelles persones que no poden accedir a tractaments de fertilitat on viuen, sigui per discriminació legal i social, limitacions financeres o altres raons. No obstant, el viatge reproductiu està emmarcat tant per l’estatus socioeconòmic dels viatgers com per les bioeconomies globals més àamplies de les quals formen part les persones que realitzen el treball reproductius (Smietana, Thompson i Twine 2018).

En aquesta taula rodona plenària, persones expertes líders en aquestel camp acadèmic analitzaran la naturalesa multifacètica del viatge reproductiu, abastantabraçant les seves dimensions personals, mèdiques i econòmiques. Giulia Zanini posaràllançarà llum sobre els viatges personals d’aquelles persones que busquen tractaments de fertilitat a l’estranger. Juan José Espinos discutirà els aspectes científics i clínics dels tractaments de fertilitat transnacionals. I Lucy van de Wiel desglossarà les estructures i processos econòmics subjacents a la indústria reproductiva cada vegada més globalitzada.

Algunes de les preguntes que abordarà aquesta taula rodona són: És possible que el tractament reproductiu funcioni realment si lisels/les persones pacients es queden al país o ciutat de destíinació durant poc temps? Quines barreres troben les persones usuàries i les professionals de la fertilitat en contextos més liberals, com Espanya o el Regne Unit, i en els més restrictius, com Itàlia? Àtes que, inevitablement, el viatge reproductiu només pot ser emprès per persones d’un cert estatus socioeconòmic, hi ha formes d’augmentar l’accessibilitat dels tractaments de fertilitat per a tothom? Alguns estats prohibeixen l’ús de certes tecnologies reproductives dins de les seves jurisdiccions, i alguns arriben a prohibir als seus ciutadans a la seva ciutadania viatjar per tractaments reproductius – què poden dir lisels les persones professionals de la salut i els les persones investigadories al respecte: és possible un consens internacional sobre què considera la medicina com un tractament de fertilitat vàlid o sempre depeindrà de les normes culturals locals? A més, un nombre creixent de clíniques de fertilitat pertany a cadenes globals – què significa això per a les clíniques a Espanya, el Regne Unit i altres llocs? Poden lisels les persones pacients confiar en les clíniques propietat de cadenes globals de fertilitat i en les clíniques privades en general? És possible que es prioritzin els interessos econòmics sobre els mèdics en alguns casos? Quin pot ser l’impacte dels grups de pacients, els reguladors o entitats com la Societat Espanyola de Fertilitat?

Participants:
Giulia Zanini (Università Ca’ Foscari Venezia)
Juan José Espinós Gómez (Hospital de la Santa Creu y Sant Pau / Universitat Autònoma de Barcelona)
Lucy van de Wiel (King’s College London)
Chair: Marcin Smietana (Università C’ Foscari Venezia / University of Cambridge)

Idiomes
Anglès, espanyol, català (hi haurà traducció simultània)

Bios

Foto de Colavolpe
Giulia Zanini és professora associada d’antropologia a la Universitat Ca’ Foscari de Venècia. És la investigadora principal del projecte finançat pel Consell Europeu de Recerca ‘PregDaT: Pregnancy Dating Challenges: Technologies and Unequal Geographies of Abortion and Childbirth Care’. El projecte explora els components sociotècnics i polítics de l’embaràs i el temps reproductiu centrant-se en el procés d’avaluació de l’edat gestacional en quatre països europeus diferents. Va obtenir un doctorat en Ciències Socials i Polítiques a l’Institut Universitari Europeu (EUI). Després ha rebut una beca Piscopia-Marie Curie i ha treballat com a investigadora postdoctoral a la Universitat de Pàdua (Itàlia), la Universitat de l’Egeu (Grècia), la Universitat de Barcelona (Espanya) i la Universitat Queen Mary de Londres (Regne Unit). Ha treballat en la reproducció assistida, la infertilitat i els viatges transnacionals per a la concepció i l’avortament.
Juan José Espinós Gómez és Consultor Sènior d’Endocrinologia Reproductiva al Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. President de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF) des del 2022. Professor agregat de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​on és coordinador de l’assignatura d’Obstetrícia i Ginecologia, és també Codirector del Màster de Medicina Reproductiva Humana a la mateixa universitat. El Dr. Espinós es va formar en Medicina a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​amb estades als Estats Units: al San Barnabas Medical Center (New Jersey) i al New York University Fertility Center (New York).
Lucy van de Wiel és professora i directora de recerca de postgrau en Salut Global i Medicina Social al King’s College de Londres. Ha fundat i presideix el Grup de Recerca sobre Reproducció a King’s. La seva recerca se centra en la introducció de noves tecnologies reproductives com la congelació d’òvuls, la fecundació in vitro i la selecció d’embrions. Explora com aquestes tecnologies ofereixen una visió de desenvolupaments més amplis dins del sector, incloent la datificació de la reproducció i la financiarització de la fertilitat. També investiga l’avortament telemèdic en el panorama posterior a Roe. Ha publicat una monografia d’accés obert sobre la congelació d’òvuls amb New York University Press titulada «Congelant la fertilitat: Criopreservació d’ovòcits i les polítiques de gènere de l’envelliment«. El llibre ha inspirat un documental del mateix títol produït per VPRO Backlight.

Taula rodona REPROMOB subprojecte 2

Activistxs i investigadorxs en acció! Treballant juntxs cap a l’accés global a l’avortament segur

 

Organitzadores de la taula rodona:
Silvia De Zordo, Universitat de Barcelona (UB), Barcelona (Espanya).
silviadezordo@ub.edu

Eleonora Cirant, Università di Milano-Bicocca (Italia)
e.cirant@campus.unimib.it

Natalie Psaila Stabile, University of Malta (Malta)
natalie.psaila.02@um.edu.mt

Descripció de la taula rodona:
L’accés limitat als serveis d’avortament segur és un fenomen que s’observa en tots els països, especialment en aquells amb legislacions molt restrictives sobre l’avortament, inclosa la prohibició total. Les lleis sobre l’avortament exerceixen un paper important en la configuració de les decisions i pràctiques reproductives, que van més enllà del legal. Poden afectar les pràctiques mèdiques, els missatges dels mitjans de comunicació, les interaccions socials i contribuir a l’estigmatització de l’avortament, fins i tot en contextos en els quals l’avortament és legal. En les últimes dècades, lxs activistxs feministxs han actuat en diversos entorns restrictius per a desestigmatizar l’avortament i garantir un accés eficaç i segur a les persones qui el necessiten, principalment utilitzant plataformes en línia per a difondre informació i facilitant l’avortament autogestionat amb medicaments a domicili a través de la tele-salut, o oferint suport a les persones que decideixen viatjar a l’estranger, en cas que l’avortament que necessiten sigui il·legal allí, acompanyant-les emocionalment i ajudant-les a contrastar l’estigma.

Aquesta taula rodona reuneix activistes de diferents organitzacions per a discutir les estratègies específiques que utilitzen per a superar les barreres legals i socials amb les quals s’enfronten les dones i persones embarassades que busquen avortar en diferents contextos legals, més o menys restrictius, a Europa i Amèrica Llatina. També debatrem com la penalització, la legalització i la medicalització afecten l’accés de les persones a la informació sobre els diferents mètodes d’avortament, als propis mètodes i a les institucions que presten serveis d’avortament, quan existeixen. Finalment, discutirem com activistxs i académicxs treballen juntxs per a contribuir a la lluita transnacional per garantir l’accés a l’avortament segur a tot el món.

Participants:
Sílvia Aldavert (L’associació Drets Sexuals i Reproductius, Catalunya); Lady Alba Bermúdez (Oriéntame, Colombia); Eleonora Cirant (Prochoice, Italia); Verónica Fernández Montes (Women on Web); Patricia Parreira (Women Help Women); Isabel Stabile (Doctors for Choice Malta).

Idiomes
Anglès, espanyol, català (hi haurà traducció simultània)

Bios

Elvia Ladis Alba Bermúdez és Treballadora Social, especialista en Promoció de la Salut i Desenvolupament Humà, amb certificació PMP en Gestió de Projectes i màster en prevenció de violències basades en gènere. Té àmplia experiència en el desenvolupament d’estratègies en salut sexual i reproductiva i la gestió de projectes per a l’accés a la interrupció legal de l’embaràs, acompanyant dones migrants i població jove per a l’accés a serveis de salut sexual i reproductiva. Ha ocupat càrrecs de lideratge a la Fundació Orienta’m, impulsant iniciatives de prevenció de l’embaràs adolescent i drets sexuals i reproductius, la posada en marxa d’innovacions sobre serveis d’avortament per telemedicina a Colòmbia i l’elaboració de guies tècniques per a l’atenció.

Sílvia Aldavert és Directora de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, politòloga especialitzada en la generació de polítiques públiques de gènere i Drets Sexuals i Reproductius. Ha estat guanyadora del Premi ASPASIA per la seva trajectòria en favor de la igualtat de gènere i de la garantia dels Drets Humans de les dones. Amb més de 20 anys de vida associativa, ha publicat múltiples articles i és autora de documents i informes que han contribuït a la millora de les polítiques públiques sobre Drets Sexuals i Reproductius, en especial, sobre el Dret a l’Avortament. El darrer del 2024 IMAGINARIES REVEALED. Towards a new legal, practical and social framework on abortion rights.
Eleonora Cirant és Documentalista de la Unione Femminile Nazionale, periodista independent i doctoranda en antropologia (Universitat de Milà-Bicocca), treballa en història de gènere, preservació i valoració del patrimoni cultural documental, drets sexuals i reproductius, i prevenció de la violència de gènere. És membre del comitè directiu d’ Aidos-Associazione Italia Donne per lo Sviluppo i una de les fundadores de la xarxa italiana d’avortament i anticoncepció Pro-choice. Treballa sobre el tema de l’avortament des del 2005 i forma part de l’equip de recerca del projecte Repromob2.
Verónica Fernández Montes és Gerent d’Operacions de Women on Web, té un Mestratge en Salut Global de l’Institut Karolinska. Amb una sòlida trajectòria al sector salut, el seu treball professional i voluntari l’ha portat a recórrer diversos països d’Europa, Àfrica i Llatinoamèrica. Ha participat activament en la defensa de la salut i els drets sexuals i reproductius, exercint un paper clau en la coordinació dels serveis i projectes de Women on Web durant més de 10 anys.
Patricia Parreira ha treballat com a activista en defensa de l’avortament a l’organització Women Help Women des de fa 10 anys. És llicenciada en Antropologia, amb un postgrau en Ecologia Humana i un altre en Estudis de la Dona, per la Universidade Nova de Lisboa.
Isabel Stabile Actualment és professora titular a la Universitat de Malta. Ha estat a l’avantguarda de les innovacions en educació mèdica al Regne Unit i als Estats Units, on va treballar durant 20 anys. La professora Stabile és autora de més de 80 publicacions a la literatura revisada per parells, incloent set llibres. La seva experiència docent i investigadora l’ha portat a ser convidada a exercir com a avaluadora a importants revistes de la seva especialitat. La professora Stabile també és activista de Doctors for Choice, l’única ginecòloga obertament proelecció a Malta, mare de quatre fills adults i ara àvia de tres.