Durant els mesos de maig i juny de 2024 han estat publicades nombrosos articles científics coautorejats per integrants del Grup AFIN a prestigioses revistes, la majoria dels quals poden ser descarregats gratuïtament (open access). A continuació, se n’indiquen algunes per ordre alfabètic:
- Álvarez, Bruna, Vera, Edith, Contreras, Edgard & Marre, Diana (2024). Between surveillance and self-surveillance: What institutionalised girls in Ciudad Juárez (reveal that they) know about sexuality. Children & Society. https://doi.org/10.1111/chso.12870
Les autores descriuen com parlen de sexualitat les nenes de 7 a 12 anys de Ciudad Juárez (Mèxic) en tallers dirigits per elles, centrant-se en com la vigilància i autovigilància operen en un context en què el marc de la investigació obre noves normes per a formes socialment acceptables de parlar sobre sexualitat. Analitzen les dades obtingudes en 13 dibuixos que responien a la pregunta “Què és la sexualitat?
- Desy, Alexandra & Marre, Diana (2024). The Reproductive Journeys of French Women over 40 seeking Assisted Reproductive Technology Treatments in Spain. Social Science & Medicine. https://doi.org/10.1016/j.socscimed.2024.116951
Les autores analitzen l’experiència de dones franceses més grans de 40 anys que creuen la frontera espanyola per accedir a tractaments reproductius per tal de complir el desig de tenir fills. A través de dades etnogràfiques sorgides de sis anys d’observació participant i entrevistes en profunditat amb 15 dones, exploren per què estan excloses del sistema francès de governança reproductiva i els obstacles a què s’enfronten durant el viatge reproductiu.
- Gallego Molinero, Aranzazu, Medina Rodríguez, Maria de la Vall & Clement Martínez, Chandra (2024). Irregular adoptions in the Ethiopian-Spanish context: Strategies to redress the adoption triad. Childhood. https://doi.org/10.1177/09075682241253682
L’article es basa en les experiències de les famílies adoptives espanyoles, oferint evidència d’irregularitats i altres abusos documentats per aquestes famílies adoptives durant la cerca d’orígens o la reconnexió amb les famílies biològiques dels seus fills. L’article sosté que, davant de la manca de respostes governamentals, aquestes cerques i contactes dins de la tríada adoptiva constitueixen iniciatives reparadores informals empreses per les famílies adoptives espanyoles.
-
L’article es basa en les experiències de les famílies adoptives espanyoles, oferint evidència d’irregularitats i altres abusos documentats per aquestes famílies adoptives durant la cerca d’orígens o la reconnexió amb les famílies biològiques dels seus fills. L’article sosté que, davant de la manca de respostes governamentals, aquestes cerques i contactes dins de la tríada adoptiva constitueixen iniciatives reparadores informals empreses per les famílies adoptives espanyoles.
L’autora descriu i analitza el sorgiment de l’activisme d’un grup de dones que denuncien el robatori dels fills/es en néixer a Argentina i els/les estan buscant. A partir d’observacions i entrevistes amb aquestes mares cercadores analitza, per una banda, les nocions a què apel·len per dotar de legitimitat els seus reclams i oposar-se a la sospita que s’erigeix sobre elles com a males mares que van lliurar i/o abandonar els seus fills/es. I, d’altra banda, les condicions de possibilitat per a l’emergència d’aquest activisme i les particularitats que imprimeix la configuració local dels drets humans i dels drets de les dones. Finalment, postula com a hipòtesi que les pràctiques de robatori de nens/es que denuncien aquestes dones constitueixen formes específiques de violència inscrites en trames socials de desigualtat de gènere, classe i edat.
- Malgosa, Estel (2024). “My belly tickles! And my vulva too!”: Children’s conversations about pleasure in Catalonia (Spain). Children & Society. https://doi.org/10.1111/chso.12884
A través d’un nou enfocament materialista feminista, l’autora analitza les narratives de nens de primària (de 9 a 11 anys) sobre sensacions corporals plaents per explorar la capacitat de plaer i l’assemblatge d’elements que ho faciliten. A més, descriu les forces que estabilitzen aquests conjunts i les que els desestabilitzen. Les conclusions suggereixen que deixar el plaer fora de les relacions i l’educació sexual reprodueix les desigualtats de gènere i edat, fent visible la necessitat de reconèixer els infants com a subjectes de la sexualitat i el plaer.
- Malgosa, Estel, Álvarez, Bruna & Marre, Diana (2024). ‘We haven’t even been able to talk!’: gender norms and masculinity exams in representations of sexuality in Spanish primary schools. Gender and Education, 1–21. https://doi.org/10.1080/09540253.2024.2354857
Aquest article examina l’articulació de les construccions socials de sexualitat i gènere amb les representacions pictòriques i narratives de nens i nenes de 9 a 11 anys de quatre escoles públiques de la província de Barcelona al curs escolar 2020-2021. Els resultats suggereixen que les construccions socials hegemòniques de masculinitat i feminitat guien les pràctiques i narratives infantils sobre sexualitat, (re)produint diferències entre ‘nens’ i ‘nenes’. El desig d’encaixar en aquests models hegemònics pressiona els nens perquè facin visibles els seus genitals i els seus cossos i parlin de sexualitat fent broma, mentre que els genitals femenins es fan invisibles i les nenes mantenen converses tranquil·les sobre sexualitat. L’article mostra com els nens naveguen, negocien o es resisteixen a aquesta governamentalitat i les desigualtats que se’n deriven.
- Remorini, Carolina (2024). S’instead of about: Toward an Anthropology que és Critically Integrated in Global Early Childhood Development Interventions. Ethos, 1–8. https://doi.org/10.1111/etho.1243
Aquest comentari planteja preguntes i obre debats al voltant del recent article de Scheidecker et al. basat en lexperiència de lautora en recerca antropològica i treball aplicat en desenvolupament infantil al Sud Global. S’advoca per una revisió crítica de la manera com els antropòlegs del Sud Global duen a terme i difonen les seves investigacions, per ampliar les audiències més enllà de l’acadèmia. Finalment, s’argumenta que perquè l’evidència antropològica ocupi un lloc a la taula del Desenvolupament Global de la Primera Infància (DIT), els antropòlegs s’han de comprometre amb pràctiques, metodologies i formes de col·laboració que facin que les nostres troballes i perspectives siguin escoltades. Per això, els antropòlegs han de participar activament en institucions i àmbits de treball que tendeixen a evitar. Només així podrem influir positivament en els infants i les famílies incorporant la diversitat inherent a l’ECD més enllà dels paràmetres i valors de normalitat que predominen a l’anomenat món de les minories.
- Excepte Agoglia, Irene, LaBrenz, Catherine & Bilbao, Marian (2024). “Siblings must stick together”: Chilean parents’ perspectives on sibling grup adoption and post-adoption contact. Journal of Public Child Welfare 1–22. https://doi.org/10.1080/15548732.2024.2347900
Mitjançant una enquesta autoadministrada a 301 famílies adoptives xilenes, les autores examinen les seves perspectives sobre l’adopció de grups de germans i el contacte entre germans després de l’adopció. Es van examinar els tipus i la freqüència del contacte i es va fer servir un enfocament d’anàlisi temàtica per analitzar les respostes obertes. Tot i que la majoria dels pares adoptius estaven a favor de mantenir els germans junts, pocs havien iniciat el contacte entre germans després de l’adopció. Les barreres incloïen la desinformació, el desànim professional, el qüestionament de la idoneïtat del desenvolupament i la indecisió a l’hora de contactar amb les famílies biològiques. S’exploren les implicacions per a la investigació i la pràctica.
- Salvo Agoglia, I. & Gesteira, Soledad (2024). «Je m’appelle…» : Récits sur les noms propres des personnes adoptées au Chili et en Argentine», Enfances Familles Générations 45. http://journals.openedition.org/efg/19968
Per tal d’aprofundir el coneixement sobre els processos de (re)nomenament, l’objectiu específic d’aquest estudi va ser explorar la narrativa que tenia persones adoptades a Xile ia Argentina sobre el seu nom i cognom (de naixement i d’adopció), els significats que atorgaven als processos de nomenament i les operacions que activament realitzaven sobre això. Les autores analitzen les operacions d’identitat que les persones adoptades fan sobre el seu nom propi per contribuir a la comprensió del treball identitari que desenvolupen al llarg de la vida com a conseqüència de la seva doble filiació.