Conferencia SexAFIN
Call for papers
El Grup de Recerca AFIN convida investigadores, professionals i estudiants a enviar propostes per al III Congrés Internacional SexAFIN: Perspectives de Gènere sobre Sexualitat i Mitjans Digitals, que se celebrarà en format en línia a través de la plataforma Zoom, del 5 al 7 de novembre de 2025.
Aquest congrés té com a objectiu obrir un espai de diàleg crític i interdisciplinari sobre com les sexualitats —especialment les d’infants, adolescents i joves— es configuren i es mediatitzen en els entorns digitals contemporanis. Davant dels discursos adultcèntrics que tendeixen a moralitzar o patologitzar les experiències de la infància i la joventut, aquest congrés busca reivindicar les seves veus, experiències i sabers com a subjectes polítics actius i agents epistèmicament productius.
Les pràctiques sexuals digitals s’han convertit en un espai de debat moral i polític intens. L’accés primerenc a la pornografia i l’intercanvi d’imatges íntimes —documentats cada vegada més tant en estudis estatals com acadèmics— han alimentat una creixent alarma social, reflectida en els discursos mediàtics i institucionals. En aquest context, les propostes legislatives orientades a la protecció sovint acaben per silenciar aquelles persones que viuen directament aquestes pràctiques. Davant d’això, aquest congrés proposa desplaçar el focus des d’un marc centrat en el risc cap a un que reconegui l’agència de la infància i l’adolescència com a productores dels seus propis mons culturals (Marre, 2014).
Seguint autores com Spišák (2020), entenem que els i les adolescents no consumeixen pornografia de manera acrítica, sinó que sovint la “desvinculen” de les seves pròpies pràctiques sexuals corporals, diferenciant clarament entre ficció i experiència personal. Aquest tipus d’agència és sistemàticament negat pels discursos institucionals, que tendeixen a esborrar la complexitat dels processos d’aprenentatge, exploració i posicionament crític de les persones joves, especialment en el cas de les noies (Renold & Ringrose, 2013; Spišák, 2020; Bhana, 2021). En aquest sentit, ens alineem amb els treballs d’Alvarez, Malgosa i Marre (2022), que argumenten que la sexualitat infantil constitueix un tema tan sensible que sovint ni tan sols pot ser nomenat a l’aula, i que aquest esborrament dels desitjos i els afectes infantils és també una forma de vulneració de drets.
En aquest context, el congrés també posa l’accent en la necessitat de promoure l’alfabetització digital crítica (Livingstone, 2009; McKee, Moor, Jeffery & Power, 2025), entesa com la “capacitat crítica per descodificar el context cultural i el significat de les imatges sexualment explícites” (McKee et al., 2025, p. 1), com una eina pedagògica i política fonamental. L’alfabetització digital no ha d’evitar ni censurar les converses sobre sexualitat en entorns digitals, sinó que ha de dotar infants i adolescents de marcs per comprendre, qüestionar i co-crear les seves pròpies experiències en línia.
Aquest congrés es basa en perspectives feministes, queer, postestructuralistes i posthumanistes (Haraway, 1988; Braidotti, 2013; Barad, 2003), així com en els estudis crítics de la infància (Spyrou, 2018), per entendre la sexualitat no com un fenomen aïllat, sinó com un assemblatge de cossos, tecnologies, normes, afectes i infraestructures digitals.
Per això, l’objectiu és explorar com infants, adolescents i joves habiten, produeixen i resignifiquen els mons digitals a través de la sexualitat, alhora que naveguen pels mecanismes de regulació i vigilància que condicionen les seves possibilitats d’agència, plaer, desig i subjectivació.
Eixos temàtics, entre d’altres:
-
Investigacions sobre com infants, adolescents i joves produeixen sabers, narratives i significats al voltant de la sexualitat i els mitjans digitals.
-
Enfocs crítics sobre pràctiques com la pornografia, el sexting i la circulació d’imatges íntimes, així com altres formes emergents d’intimitat digital.
-
Perspectiva de gènere sobre com infants, adolescents i joves construeixen, negocien i interactuen amb mitjans sexualitzats digitals.
-
Educació afectivosexual i alfabetització digital crítica amb infants, adolescents i joves, abordant els reptes i les possibilitats per desenvolupar propostes educatives inclusives, crítiques i sensibles als contextos digitals.
-
Metodologies i qüestions ètiques en la recerca sobre sexualitats digitals amb infants, adolescents i joves.
-
Discursos públics, legislació i disputes morals en l’estudi de les sexualitats digitals amb infants, adolescents i joves.
Enviament de propostes:
Les propostes s’han d’enviar a través de la pàgina web oficial del congrés abans del 15 de setembre de 2025.
La notificació d’acceptació es realitzarà abans del 30 de setembre de 2025.
La inscripció és gratuïta i estarà oberta des de l’15 de septembre fins al 4 de novembre de 2025.
Enviament de abstracts
Ponències principals
El nostre congrés compta amb les perspectives crítiques de les ponències magistrals, que repensen les interseccions entre gènere, sexualitat i cultures digitals des d’un enfocament no adultcèntric.
Metodologies participatives per a la recerca de les identitats postdigitals de gènere, les intimitats i els activismes juvenils en línia i en l’àmbit escolar.
Jessica Ringrose
La professora Jessica Ringrose (she/her), doctora per la York University (Canadà), és codirectora del Centre for Sociology of Education and Equity a l’UCL Institute of Education i cofundadora de la xarxa de recerca Postdigital Intimacies. La professora Ringrose és una experta àmpliament citada en temes relacionats amb adolescència i xarxes socials, activisme juvenil, cultures de gènere i sexualitat entre joves, educació sexual i alfabetització digital en contextos educatius.
Ha col·laborat també amb una àmplia varietat d’agents i institucions tant al Regne Unit com a escala internacional per influir en polítiques i pràctiques en els àmbits de l’educació, el gènere, els mitjans de comunicació i la justícia social.
Els seus projectes recents se centren en el desenvolupament d’intervencions educatives per prevenir la violència de gènere i sexual facilitada per la tecnologia, així com en l’impacte de la prohibició dels telèfons intel·ligents i les xarxes socials en la vida dels i les joves.
L’any 2020 va rebre el Premi de Contribució Destacada a la Igualtat de Gènere en Educació de l’American Educational Research Association (AERA). El seu darrer llibre és Teens, Social Media and Image Based Abuse(Palgrave).
Plaer i perill: joventuts en devenir sexual en temps digitals
Deevia Bhana
Deevia Bhana és titular de la Càtedra de Recerca en Gènere i Sexualitat Infantil a la University of KwaZulu-Natal(Sud-àfrica). És codirectora editorial de les revistes Children & Society i Pedagogy, Culture, Society, i editora associada de Sex Education. La seva recerca se centra en com el gènere i la sexualitat adquireixen rellevància al llarg de les trajectòries vitals infantils i en les implicacions que això té per al benestar sexual durant la infància i la justícia de gènere. En els seus treballs, analitza com les interseccions entre heteronormativitat, gènere, raça, pobresa i classeconfiguren les sexualitats, els plaers, els desitjos i els riscos d’infants, adolescents i joves en contextos com l’escola, la família, les relacions íntimes i els espais digitals.
Entre les seves publicacions més recents destaquen els llibres Girls and the Negotiation of Porn in South Africa: Power, Play and Sexuality (Routledge, 2023); Gender and Young People’s Digital Sexual Cultures (ed.) (Palgrave MacMillan, 2025); i Gendered and Sexual Norms in Global South Early Childhood Education: Understanding Normative Discourses in Post-Colonial Contexts (eds.) (Routledge).
Experiència viscuda i expertesa viscuda: construint capacitats de salut digital amb professionals de la salut reproductiva, sexual i del VIH
Kath Albury
La professora Kath Albury és Australian Research Council (ARC) Future Fellow i dirigeix el projecte de recerca “Digital and data capabilities for sexual health policy and practice” (2022-2026). Els recursos de transferència de coneixement del projecte estan disponibles a https://ddcsrh.com. Projectes anteriors han investigat les pràctiques d’autorepresentació digital de les persones joves i el paper dels mitjans generats per usuàries i usuaris (incloent-hi les plataformes de xarxes socials i les aplicacions de cites) en l’aprenentatge sexual formal i informal, així com en les pràctiques de seguretat i benestar de les persones joves.
La Kath també és investigadora associada al node de la Swinburne University of Technology del ARC Centre of Excellence for Automated Decision-Making and Society (ADMS), on codirigeix el projecte insígnia “Critical Capabilities for Inclusive AI”.
Entre els seus llibres recents, coautorats, s’inclouen: Everyday Data Cultures (amb Jean Burgess, Anthony McCosker i Rowan Wilken, Polity 2022) i Data for Social Good: Non-Profit Sector Data Projects (amb Jane Farmer, Anthony McCosker i Amir Aryani, Palgrave Macmillan Open Access 2023).
Més informació properament....
Maria Elvira Diaz
María Elvira Díaz Benítez és professora associada al Programa de Postgrau en Antropologia Social del Museu Nacional, Universitat Federal de Rio de Janeiro, des de 2013. És coordinadora del Nucli d’Estudis en Gènere, Sexualitat i Raça (NuSEX) de la mateixa institució. Entre 2020 i 2025 va exercir com a editora en cap de la revista Mana: Estudos em Antropologia Social. Actualment és editora en cap de les col·leccions d’antropologia i ciències socials de l’editorial Papéis Selvagens.
Té experiència de recerca en antropologia urbana, relacions ètnic-racials, interseccionalitat, pornografia i humiliació. En l’actualitat desenvolupa dues investigacions: una sobre expressions de racisme i imaginacions de futur entre persones negres, i una altra sobre atacs violents amb l’ús d’agents químics.
Plataformes digitals i sexualitat juvenil
Sanna Spišák
La Dra. Sanna Spišák és una investigadora que no té por de plantejar preguntes difícils sobre el poder, la intimitat i la tecnologia. Dirigeix el projecte Consent Spectrum: The Many Facets of Consent (C-SPECT, 2024–2028) a la Helsinki Inequality Initiative (INEQ) de la Universitat de Hèlsinki, finançat pel Consell de Recerca de Finlàndia.
La seva recerca se centra en les sexualitats mediatitzades, els drets sexuals i els mitjans digitals, temes que explora no només en revistes acadèmiques sinó també a les aules, tallers i debats públics. Tant si ensenya a futurs/es professionals en sexologia, treball juvenil o atenció sanitària, aporta claredat i profunditat crítica a qüestions complexes i rellevants.
La Sanna ha format part de la junta de la Societat Finlandesa d’Educació Mediàtica durant vuit anys, inclosos dos com a vicepresidenta, contribuint al diàleg nacional sobre com els mitjans configuren l’aprenentatge i la vida. Recentment, ha coeditat el primer manual finlandès sobre la co-recerca, Kanssatutkimus: Ihanteet ja käytännöt (Co-research: Ideals and Practices, Tampere University Press, 2023), obrint noves formes de pensar la investigació amb – i no només sobre – les comunitats.
Sentir-se abatudes: pornografia i educació sexual a l’Àfrica oriental
Kristine Cheney
La Dra. Kristen Cheney és investigadora independent i assessora de recerca a Child Frontiers. És una de les principals expertes internacionals en metodologies de recerca participativa amb infants i joves, especialment en l’àmbit de la Salut i els Drets Sexuals i Reproductius de les Adolescències (ASRHR).
El seu treball adopta una perspectiva centrada en infants i joves, analitzant com aquests experimenten i responen als diversos elements institucionals i estructurals hegemònics que configuren les pràctiques de desenvolupament locals i globals.
Ha liderat diversos projectes de recerca participativa juvenil sobre qüestions vinculades a la salut i els drets sexuals i reproductius de joves per a organitzacions com Oak Foundation, Save the Children i ECPAT International.
A més, va formar part del grup internacional d’expertes que va elaborar les Verona Principles, directrius internacionals sobre la gestació subrogada, i ha estat membre de la Children’s Rights European Academic Network (CREAN) i de Share-Net NL (Xarxa dels Països Baixos en Salut i Drets Sexuals i Reproductius).
Ha publicat àmpliament sobre aquestes temàtiques i altres qüestions relacionades amb la justícia reproductiva intergeneracional: https://publicationslist.org/kristen.cheney
Programa
INFORMACIÓ RELLEVANT
Inscripció
L’inscripció és obligatòria i gratuïta, tant per a les ponències magistrals (Keynote Speakers) com per a les taules temàtiques. Sense confirmació d’assistència no serà possible participar en el congrés.
Dates importants
-
TERMINI AMPLIAT fins al 30 de setembre: Data límit per a l’enviament de propostes (Call for Papers).
-
3 d’octubre: Notificació d’acceptació de comunicacions.
-
De l’30 de setembre al 4 de novembre: Període d’inscripció.
-
1 de desembre: Enviament dels certificats de participació.
Format del congrés
El congrés es realitzarà totalment en línia a través de la plataforma Zoom.
-
Les ponències magistrals comptaran amb traducció simultània.
-
Els panels es desenvoluparan sense traducció simultània.
Requisits de participació
Per poder participar, cal haver fet la inscripció prèvia i la confirmació d’assistència dins dels terminis establerts.
Assistència en línia
Un cop confirmada la teva assistència, rebràs l’enllaç de Zoom a l’adreça de correu electrònic que hagis indicat en el formulari d’inscripció.
Contacte per a consultes
Per a més informació, no dubtis a contactar-nos a través del correu electrònic pr.sex.afin@uab.cat o per WhatsApp al número +34 935 81 46 40
Xarxes socials i pàgina web
-
sex.afinbarcelona.com
-
instagram.com/afin.barcelona
-
instagram.com/sexafin
-
youtube.com/@GrupoAfin
-
facebook.com/afinresearchgroupbarcelona
-
Agraïments i certificacions
S’emetran certificats de participació.
Finançament
El III Congrés Internacional SexAFIN compta amb la finançament de l’Instituto de las Mujeres, que forma part del Ministerio de Igualdad del Govern d’Espanya, en el marc del projecte de divulgació “Sexuality and Digital Environments: A Gender Perspective Approach” (Ref. 25-3ACT-24).
Equip organitzador
IP I coordinadora: Msc. Zenaida Maria Andreica Gheorghe
Comitè científic:
Dra. Bruna Alvarez
Dra. Diana Marre
Dra. Estel Malgosa
Msc. Alexandra Desy
Msc. Giulia Colavolpe
